No hi ha discussió possible. Aquest any, Leo Messi, aconseguirà, per tercer cop consecutiu, el FIFA World Player. Qualsevol que ho intenti desmentir, s'enganya. Qualsevol comparació amb ell és innecessària i no tindria cap sentit.
L'argentí ha demostrat, un cop més, que ningú li pot fer ombra. I ningú, vol dir ningú, per molt que vulguin intentar comparar-lo els amics de la central lechera amb Cristiano Ronaldo, Messi no té rival. Cristiano és un bon jugador i un portent físic, no hi ha dubte, però la diferència entre els dos és abismal. Mentre un és un jugador "guapo, bo i ric", l'altre és un noi que porta anys meravellant-nos amb la seva humilitat i generositat tan dins com fora del camp. Ni tan sols els 40 gols del lus a lliga la temporada passada van impedir a Messi igualar-lo en gols entre totes les competicions i superar-lo, clarament, en assistències. El crack blaugrana no només marca, sinó que dòna joc, i en dòna molt. L'aportació en la creació del joc és tant per part de Messi que, amb permís de Xavi, Iniesta i companyia, podria convertir-se, tranquilament, en un molt bon migcampista a les files del Barça.
Un altre debat molt obert, és el de l'actuació de Messi amb la selecció argentina. Cal que obrim els ulls. Messi segueix fent el seu joc igual de bé a tots dos equips (selecció i Barça), però la companyia és totalment diferent. Mentre a Barcelona té la companyia de Xavi, Cesc, Iniesta, Thiago, Busquets... a Argentina cambia la cosa: Verón, Bolatti, Jonás i companyia són els encarregats d'organitzar el joc. No hi ha comparació. Què esperaven a Argentina? Què guanyessin el mundial amb Maradona de seleccionador? Prou somiar.
En fi, la superioritat de Messi davant tots els altres jugadors del planeta és clamorosa. No hem de deixar enganyar-nos; ni Cristiano, ni Robben, ni Falcao ni ningú amb qui s'intenti fer comparació està a l'altura de Messi. Així doncs, esperem que d'aquí tres mesos ens ho demostri la FIFA.
viernes, 30 de septiembre de 2011
miércoles, 21 de septiembre de 2011
La bogeria avariciosa del "lockout"
Trenta de juny de 2011: el conveni de repartiment econòmic entre jugadors i franquícies expira. Un dia després, la NBA entra en un "lockout" que encara perdura.
Sembli veritat o no, la NBA està en una crisi que afecta a tot el món. Sembla mentira que una simple competició pugui afectar a tanta gent, però és així. Els primers afectats són els jugadors. No cobren, no juguen, no entrenen i, de moment, no sembla que hagi de canviar. Uns altres, les franquícies. Ara mateix, excloent el marketing, no tenen ingressos relacionats amb la NBA, moltes (22 de les 30 existents) porten tres temporades en pèrdues xifrades en 300 millons d'euros. El que busquen aquestes dos parts és un acord de repartiment econòmic de tots els diners que genera la competició. Fins ara, els jugadors rebien un 57% dels ingressos. L'última oferta que aquests van posar sobre la taula va ser la de rebre un 54% aproximadament, però les franquícies calculen que perdrien uns 7000 milions en els pròxims deu anys.
Veient això, els jugadors comencen a prendre decisions. Molts han decidit marxar de la competició a altres països, altres se'n van a jugar fora fins que acabi aquesttancament i altres no fan res. Però això no és el que més preocupa a la majoria de la gent.
Milers i milers d'aficionats no podran gaudir, de moment, de la competició de bàsquet més prestigiosa del món, una competició que genera infinitat de diners. L'últim cop que es va produir aquest fet, el 1998, no es va iniciar la temporada fins el 20 de gener, així que això pinta per llarg.
A on ens porta això? Enlloc. Totes dues bandes miren nomès pels diners, tot i que les franquícies al·leguen pèrdues grans, probablement no siguin tan grans i, probablement, se'n puguin sortir sense haver de percebre més diners; els jugadors n'han tingut més que suficient fins ara amb les salaris que percebien; estem parlant d'alguns dels sous més alts en el món de l'esport i, els que no cobren tant, tot i així, cobren molt, així que rebaixar-los una mica, no crec que els hi afecti massa.
En fi, el que demana tothom és que acabi ja aquesta bogeria que no deixa disfrutar d'un bon espectacle que ens faci oblidar, ni que sigui durant 48 minuts, com està el món ara mateix. Cal que ho vegin amb perspectiva, tot això està passant per culpa de l'avaricia de la classe alta, que sempre vol més, i jo, com a espectador, demano, siusplau, que acabi aquesta bogeria avariciosa d'una vegada per totes.
Sembli veritat o no, la NBA està en una crisi que afecta a tot el món. Sembla mentira que una simple competició pugui afectar a tanta gent, però és així. Els primers afectats són els jugadors. No cobren, no juguen, no entrenen i, de moment, no sembla que hagi de canviar. Uns altres, les franquícies. Ara mateix, excloent el marketing, no tenen ingressos relacionats amb la NBA, moltes (22 de les 30 existents) porten tres temporades en pèrdues xifrades en 300 millons d'euros. El que busquen aquestes dos parts és un acord de repartiment econòmic de tots els diners que genera la competició. Fins ara, els jugadors rebien un 57% dels ingressos. L'última oferta que aquests van posar sobre la taula va ser la de rebre un 54% aproximadament, però les franquícies calculen que perdrien uns 7000 milions en els pròxims deu anys.
Veient això, els jugadors comencen a prendre decisions. Molts han decidit marxar de la competició a altres països, altres se'n van a jugar fora fins que acabi aquesttancament i altres no fan res. Però això no és el que més preocupa a la majoria de la gent.
Milers i milers d'aficionats no podran gaudir, de moment, de la competició de bàsquet més prestigiosa del món, una competició que genera infinitat de diners. L'últim cop que es va produir aquest fet, el 1998, no es va iniciar la temporada fins el 20 de gener, així que això pinta per llarg.
A on ens porta això? Enlloc. Totes dues bandes miren nomès pels diners, tot i que les franquícies al·leguen pèrdues grans, probablement no siguin tan grans i, probablement, se'n puguin sortir sense haver de percebre més diners; els jugadors n'han tingut més que suficient fins ara amb les salaris que percebien; estem parlant d'alguns dels sous més alts en el món de l'esport i, els que no cobren tant, tot i així, cobren molt, així que rebaixar-los una mica, no crec que els hi afecti massa.
En fi, el que demana tothom és que acabi ja aquesta bogeria que no deixa disfrutar d'un bon espectacle que ens faci oblidar, ni que sigui durant 48 minuts, com està el món ara mateix. Cal que ho vegin amb perspectiva, tot això està passant per culpa de l'avaricia de la classe alta, que sempre vol més, i jo, com a espectador, demano, siusplau, que acabi aquesta bogeria avariciosa d'una vegada per totes.
domingo, 18 de septiembre de 2011
El Dia d'Avui: els inicis
Benvolguts lectors. S'inicia avui el nou blog d'actualitat del moment: El Dia d'Avui. Aquest blog pretén informar i donar una visió de l'actualitat social, política i esportiva d'avui en dia. ¿Són normals les inversions realitzades pels Clubs en l'època de crisi actual? ¿Què diferencia Espanya de la resta d'Europa? ¿Qué me'n dieu de la Independència catalana? Això i molt més a El Dia d'Avui.
Suscribirse a:
Entradas (Atom)