Quebec? Per sort, no.

Tal com va anunciar el MHP Artur Mas fa uns dies, el dia 25-N hi haurà eleccions anticipades al Parlament de Catalunya. Oficialment, el motiu que les ha impulsat ha estat la negació del president de l'estat espanyol, Mariano Rajoy, a negociar el pacte fiscal que donaria més independència econòmica a Catalunya. El motiu extraoficial, el milió i mig de persones que van sortir al carrer a manifestar-se per un estat propi.

Analitzem primer el motiu oficial. Com va dir el senyor Mas al sortir de la Moncloa, la reunió no va anar bé. Mariano ja tenia la llengua el 'no' abans que el president català li proposés res. No només això, sinó que ni es va dignar a proposar una alternativa, simplement "no hi haurà pacte fiscal".

Tornem uns anys enrere. El 1980 la província canadenca del Quebec s'enforontava al primer referèndum per la sobirania de la seva història. Els resultats van ser clars: 60% a favor del 'no' i un 40% a favor del 'si'. Quinze anys més tard, però, va haver-hi un segon referèndum que va espantar el govern canadenc: 50,5% a favor del 'no' i un 49,5% a favor del 'si'. A partir d'aquí, es va començar a invertir més en la província quebequesa i la va declarar nació dintre de Canadà per abaixar el clam independentista.

Tornem. Espanya, 2012. A Catalunya se li nega el concert econòmic, no li donen opció ni a  negociar una alternativa. Tot de crítiques i amenaces comencen a recaure sobre la nació catalana, fins el punt que l'eurodiputat del PP, el català Aleix Vidal-Cuadras, demana al govern espanyol que "dissolgui el Parlament català i intervingui Catalunya amb la Guàrdia Civil". Encara més, l'alcalde de Getafe va mencionar ahir les següents paraules: "En un país seriós, Artur Mas estaria al calabós".

Clarament, aparenta que facin tot el possible per a què la gent s'animi a declarar-se en favor de la independència. Entre això i el "motiu extraoficial" pel qual es convoquen elecions al novembre (el milió i mig de persones pels carrers de Barcelona) sembla que Catalunya té, més a prop que mai, la possibilitat d'esdevir un estat propi que, com deia ahir l'economista Niño Becerra, "no s'ha de ser un premi nobel per saber que [Catalunya] seria viable econòmicament".

Però qui sap, depenent de com acabin les eleccions, potser el Govern central comença a resoldre els problemes econòmics de Catalunya per disminuïr la voluntat del poble d'independitzar-se que té actualment, com van fer en el seu dia amb el Quebec. Per sort, de moment no ho estan fent.